Crec que hi ha bellesa en totes les coses, encara que sovint sigui imperceptible.

La meva obra és una recerca constant d’aquesta bellesa dins les contradiccions i incerteses del món i de nosaltres mateixos. Em fascina la tensió entre l’equilibri i el caos, i busco que l’observador es trobi davant d’un univers que evoqui la fragilitat de la vida i la complexitat del nostre món interior.

Treballo amb capes de matèria i pintura, explorant textures que connecten amb emocions latents i oscil·len entre la representació i la imaginació. Rebutjo la idea d’una realitat única i obro les fronteres cap al món conceptual, cap a l’impossible, on es pugui gaudir de la bellesa de l’absurd. Em fascinen les textures i cerco un equilibri entre els colors en brut dels materials i els tons pigmentats de l’acrílic. Aquest diàleg entre allò nou i vell, natural i artificial, reflecteix la contradicció que defineix el meu llenguatge artístic. Em considero una artista conceptual i intuïtiva, que construeix el seu propi camí a través de la prova i l’error.

​

L’absurd i la contradicció com a motors creratius.
La meva cerca constant és allò imprevisible, l’inevitable.

nspirant-me en el pensament d’Albert Camus, entenc l’absurd com una acceptació del no-sentit de la vida, una experiència necessària per alliberar- se i viure en plenitud. A El mite de Sísif (1942), Camus escrivia:
“De l’absurd he obtingut tres conseqüències: la meva rebel·lia, la meva llibertat i la meva passió. Viure rebel·lant-se, viure lliure, viure amb passió; tria qualsevol d’aquestes postures davant l’existència, i és molt probable que res del que facis, experimentis o visquis et sembli mai més absurd.”

Aquest pensament defineix el fons de la meva obra: una reflexió sobre les contradiccions humanes, des de la humilitat, la vivència i la fragilitat.​​